Sort que sou aquí

Riure,
Tant de bo pogués fer com vosaltres i somriure,
Tant de bo pogués autoconvèncer-me que és del tot normal,
Tant de bo en pogués parlar,
Tant de bo pogués aixecar el got,
Pogués brindar.

Calma.
No em mireu així. Jo, aquí, només demano calma.
He de recollir-me a trossos per muntar-me un altre cop.
Costarà posar d'acord
Al que queda del meu ego,
Al meu cervell i jo.

Sort que sou aquí, que assenyaleu un nou camí.
Ja em coneixeu: és part de mi aquesta enyorança.
Sort que sou aquí, que assenyaleu un nou camí,
Que no parlem només de mi.
Sort que heu vingut.

Dies.
He anat millorant però ja sabeu que això va a dies.
Per moments el dubte pren el meu control i es fa gegant.
Penso si al final guanyar
És una qüestió de simplement
No abandonar.

Agafeu-me fort,
Que el record pampallugueja a gran distància
Crec que soc capaç de tirar-m'hi,
De jugar-m'hi el nord.
Va, traieu les vostres cordes
I lligueu-me el cos a aquest màstil.

Sort que sou aquí, que assenyaleu un nou camí.
Ja em coneixeu: és part de mi aquesta enyorança.
Sort que sou aquí, que assenyaleu un nou camí,
Que no parlem només de mi.
Sort que heu vingut.
Sort de vosaltres.