Postals (feat. Malifeta)

No, no m'ensenyes més postals
no caben més barques de pijos a les cales
ni més apartaments a vora mar,
la bèstia, captura i devora el paisatge.

No, no m'ensenyes més postals
jornal temporal, escàs i precari
les destinacions amb encant
explusen a hòsties els pobres dels barris.

No m'ensenyes més postals

No, no m'ensenyes més postals
no caben més barques de pijos a les cales
ni més apartaments a vora mar,
la bèstia, captura i devora el paisatge.

La platja no és de ningú
No queda un trosset d'arena pa posar el cul
El penyasegat fa cara d'estressat
The weather is nice als anells de Saturn.

Dis-me qui controla la porta
qui s'ho emporta
A qui li cau de cara la moneda
amb la cara del monarca.
Clin, clin overbooking paradise.

No m'ensenyes més postals

Fugim d'aquesta platja que sembla una ciutat
un creuer criminal, una estampa banal
una campanya: qui ho ha viscut ho sap.
Sense tu, sense arrel, sense vida.

Les platges del meu cor, cordó de muntanyars
resisteixen els colps, resisteixen la mar
i la follia; colònia de postal
sense tu, sense arrel, sense vida.

No m'ensenyes més postals.

Esto se respeta
Non siamo una decorazione
Originaire du pays
Tourist go home!



Credits
Writer(s): Hèctor Peropadre, Josep Nadal, Mark Dasousa
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link