Ciutat Cansada
He tornat amb el temps als carrers de la ciutat cansada
desarmada pel crepuscle i les mirades de gel.
El dia minvant em pessiga les galtes
i tot esdeve gris, foraster, de color de plata
i d'ocres encesos.
La llum dibuixa, neutra, un punt de fuga
i s'oculta de biax buscant caricies impossibles.
La ciutat és mor.
L'avinguda és un mapa de derrotes i passos de zebra
l'horitzó vertical i ferit dels desitjos que s'apaguen i cauen.
La ciutat es mor
cada vesprada.
Es mor un poc
quan torna a casa
i té tanta son.
He tornat amb el temps al carrers de la ciutat cansada
que s'apaga emmig del caos i la barreja d'olors.
La barra del bar del fons triangula les hores
i cauen els estels, presoners,
dins d'un pou de vidre i en tenen pa tot la nit
Desperta encesa la nostàlgia
i me'n puge a les parets
a l'estatura de la lluna
La ciutat és mor.
Presoner de la polis,
d'un semàfor que sempre m'atrapa
la fugida cap a un altre cel
que asserene l'esperança que quede.
La ciutat es mor
cada vesprada.
Es mor un poc
quan torna a casa
i té tanta son.
Ciutat cansada.
Ens perdíem per dins de la ciutat cansada
desarmada pel gel de les mirades
Ens besàvem davant de cada casa
i així és com escapàvem de la nostra presó
Intuïem de nit la lluna i les estreles
dibuixàvem el sol a les finestres
i enteníem l'amor com un got de vi roig
que s'escampa damunt la teua pell.
La ciutat es mor
desarmada pel crepuscle i les mirades de gel.
El dia minvant em pessiga les galtes
i tot esdeve gris, foraster, de color de plata
i d'ocres encesos.
La llum dibuixa, neutra, un punt de fuga
i s'oculta de biax buscant caricies impossibles.
La ciutat és mor.
L'avinguda és un mapa de derrotes i passos de zebra
l'horitzó vertical i ferit dels desitjos que s'apaguen i cauen.
La ciutat es mor
cada vesprada.
Es mor un poc
quan torna a casa
i té tanta son.
He tornat amb el temps al carrers de la ciutat cansada
que s'apaga emmig del caos i la barreja d'olors.
La barra del bar del fons triangula les hores
i cauen els estels, presoners,
dins d'un pou de vidre i en tenen pa tot la nit
Desperta encesa la nostàlgia
i me'n puge a les parets
a l'estatura de la lluna
La ciutat és mor.
Presoner de la polis,
d'un semàfor que sempre m'atrapa
la fugida cap a un altre cel
que asserene l'esperança que quede.
La ciutat es mor
cada vesprada.
Es mor un poc
quan torna a casa
i té tanta son.
Ciutat cansada.
Ens perdíem per dins de la ciutat cansada
desarmada pel gel de les mirades
Ens besàvem davant de cada casa
i així és com escapàvem de la nostra presó
Intuïem de nit la lluna i les estreles
dibuixàvem el sol a les finestres
i enteníem l'amor com un got de vi roig
que s'escampa damunt la teua pell.
La ciutat es mor
Credits
Writer(s): Hèctor Peropadre, Josep Nadal, Mark Dasousa
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.