Dos Infants

Mirant enrere amb els ulls tancats
Imaginant els dos infants tímids i covards
Que un dia van notar

Que tot el món, el mar i el foc
Tota la fe, el temps i els records
Giraven al voltant del seu amor

Mig espantats i desbordats
Evitant derrotes i cors trencats
Van fer de la promesa eternitat

Nits massa curtes i dies llargs
Van estirar el pas d'uns anys
Que ens van canviar, però mai no ens van fer estranys

Deixa'm dir el que vaig callar tant temps
Potser tu ja ho saps, però el meu cor era tot teu

I aquells infants que mai van saber
Entendre tot el que podien ser
Han crescut, han estimat i ho han fet bé

Però jo he caigut i tu també
Que ens hem trencat i en un moment
Ens hem trobat tan sols en mig del fred

I m'he abandonat, ho he matat tot
He maltractat tant el meu cos
Conscient de cadascun dels meus errors

I en un instant tu m'has salvat
Posant-me a mi sempre al davant
Perdona'm si amb l'egoisme t'he fet mal

Deixa'm dir el que m'he callat tant temps
I és que tu ja ho saps, però el meu cor era tot teu

I ara estem sols ben abraçats
Amb un mirall que ens està mirant
Amb els ulls brillants d'aquells dos infants

Sé que et fa por, estàs tremolant
Batega el meu pit amb el teu cor tan gran
Ja sé que m'estimes, no cal que m'ho diguis mai

No cal dir el que m'he callat tant temps
I és que tu ja saps que el meu cor ara és tot teu