Riures, Gent I Amor

Tothom ja marxa a casa i et deixen sola al menjador
I et sents tan indefensa com una fulla a la tardor
Les hores passen lentes i la nit no acaba mai
No saps d'on trauràs les forces per començar aquest nou any

A terra hi veus els rastres d'aquella felicitat
Que t'empaita i et reclama des dels gots dels convidats
Refugiada en les promeses i en les paraules benestants
Aquí tothom t'estima i et volem seguir estimant

Hi ha dies que sents que encara ets la mateixa
Però hi ha dies com avui que no sap com però ho trenquen tot
Si amb només un glop ja calmessis la tempesta
No et farien por les nits plenes de riures, gent i amor

Amagada rere els vidres bruts i trencats del teu mirall
T'esforces per no entendre aquest somriure mig torçat
Que ja sé que t'és difícil enfrontar-te al món real
Sense ajudes ni dreceres que a poc a poc et van matant

Si només algú et mirés dient que en el fons no n'hi ha per a tant
I que a vegades els silencis són millors que fer-li mal
Però et mata veure't feble als ulls d'algú que t'estimes tant
Quan t'apagues i t'enfonses desitjant no sortir mai

Hi ha dies que sents que encara ets la mateixa
Però hi ha dies com avui que no sap com però ho trenquen tot
Si amb només un glop ja calmessis la tempesta
No et farien por les nits plenes de riures, gent i amor

Els anys aniran passant
I dia a dia saps que et tocarà anar lluitant
Les pors aniran marxant
No per màgia ni miracles, però amb l'amor del teu voltant

Hi ha dies que sentiràs que ets la mateixa
I els dies com avui et faran mal però no tan fort
Potser no és un glop el que calma la tempesta
Ni tan transcendents les nits plenes de riures, gent i amor