30 Dies Sense Cap Accident

Em desvetlla el telèfon tremolant
i la veu a l'altra banda diu: "Problemes".
Corre-cuita, he pujat fns al terrat.
I Lisboa no dormia tan serena...
Nova Delhi, simfonia de motors.
En el rickshaw no he notat que m'adormia.
Ens segueixen.
Sacsejant el conductor,
dic: "Hem de despistar-los, que m'hi va la vida!".
Però, quan de cop obro els ulls, me n'adono:
en realitat sóc dins d'un tren
que va creuant un paisatge estepari.
Per la finestra, al fons, et veig:
la silueta al desert amb un dit
apuntant cap a mi.
He escapat. De moment...
30 dies sense cap accident.
Quan desperto en un motel de mala mort,
a la porta, un puny que pica amb insistència.
El revòlver em tremola entre les mans.
Se'm dispara i recupero la consciència.
I me n'adono que estic sol a casa,
però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars, que dubtava
si eres o no una part de mi,
d'una fugida endavant a través de l'espai i del temps.
Comencem novament.
Em desvetlla el telèfon tremolant
i la veu a l'altra banda diu: "Problemes".
Pensava que ja no hi eres.
Pensava que ja no hi eres.
Pensava que ja no hi eres.
I me n'adono que estic sol a casa,
però que ja tornes a ser aquí.
Els dies eren tan clars, que dubtava
si eres o no una part de mi,
d'una fugida endavant a través de l'espai i del temps.
Superar, finalment,
30 dies sense cap accident.