Apologia de la Ingenuïtat

Oh, quin senyor tatuatge
És que el llatí no falla, queda bé
Un aforisme i avalat pel temps
La vida en dues paraules

Oh, i com a lema és fantàstic
Que cada dia sigui un no-parar
Gaudir, fruir, que s'ha d'aprofitar
I és clar que signo allà on calgui

Oh, i a quina peli ho vas veure?
I tant que sí, la dels poetes morts
La gran escena del camp de futbol, sí, sí
Oh, capitán, oh, my captain
Oh, a cada vers de Walt Whitman
I amb embranzida, per xutar més fort
Es fan més lliures, obren més el cor

Que soni Haendel, au vinga
No fem apologia de la ingenuïtat
A veure si amb tantes ganes de viure
Prendrem tots mal quan descobrim la gran veritat

Hi ha tants dies que no passa res
Ei, tinc cançons com a prova
Que mai intento alliçonar ningú
Que ja prou feina tinc a entendre'm jo, ui no
A més, és tard i vol ploure

Però, una primícia, Lord Byron
Aquesta vida té moments de tot
És un anar fent, així funciona el joc
Per cada un d'intens et trobaràs que sí
Que hi ha molts dies de merda

I són aquests els que has d'entomar bé
Que amb bona mar tothom és mariner
Però és tan magnífic conformar-se
Amb el sol com entra per la finestra
Amb l'escalfor que deixa anar el cafè
Amb un passeig i "mira, així fem temps
Amb una vida per sempre

No volem apologia de la ingenuïtat
I desitgem que la monotonia
Us repodreixi a tots els que doneu pel sac

Visc en els dies que no passa res
Visc en els dies que no passa res
Visc en els dies que no passa res
Visc en els dies que no passa res
Visc en els dies que no passa res
Visc en els dies que no passa res