Salvador

Sé que en un punt molts de vostès arrufaran el nas
Però jo em limitaré a explicar el que aquests dos ulls van veure
La bona història sempre costa un xic de creure
Però el relat és tan verídic com fatídic el final

En Salvador sent repugnància per la humanitat
I, amb setanta anys, diu que no té perquè amagar-se'n
Sorprèn a tots: per segon cop vol apuntar-se
Autobús i caminada, un diumenge pels estanys

Ningú no ho sap però l'home va quedar corprès fa un any
Quan una viuda de l'esplai d'Esparreguera
Picant l'ullet me li va dir, ben sorneguera
I vostè no sap somriure?, no hi parava de pensar

Paro el bus i veig que ell baixa ràpid
Va buscant-la entre un mar de jubilats
El cor li batega, pregunta per ella, hi ha algú que contesta
No busqui més, mestre, que fa poc va traspassar

La gent va a ritmes diferents tot vorejant l'estany
Grupet de cinc, dels que s'ho agafen més amb calma
En Salvador, cagant-se en tot, diu: vull anar a casa
Mentre els altres coincideixen que es viu tan bé retirat

I en un moment en què la vista és espectacular
Fem-nos una foto, suggereix una senyora
Ja us la faig jo i cardem al camp, diu el nostre home
Fan "Lluís" des de la riba i comencen a notar
Que de cop cap dels quatre es pot moure
Que ja tenen els peus ben enfonsats
L'heroi de la història els intenta socórrer
Ell crida, els estira i el fang desafia però ja no hi ha res a fer

Lentament la Terra se'ls va empassant
Se'ls va empassant, se'ls va empassant
Sense dir-se res tots van acceptant
Que serà un adéu molt llarg
Que serà l'adéu més llarg

Però morir no implica capitular
No implica, no, capitular
I amb la dignitat dels qui tenen clar
Que està tot lluitat, se'n van cantant
Que està tot lluitat, se'n van cantant