Una tarda de fa temps

Vas marxar tan lluny i no estàvem preparats
Ens vam quedar tots nus i ens anàvem congelant
Que un parell de mesos de sobte ja són dos anys
Hi ha hagut tants canvis que encara no has criticat

Sé que hi havia coses que jo mai no entendré
Esquerdes compartides amb gent que no coneixeré
Ara ets un bon record d'una tarda de fa temps
Quan reies i ens menties, dient tranquils, que jo estic bé

I no sabria dir-te que és el que més trobo a faltar
Si veure el teu somriure o passar el temps callats

Recordo aquella tarda passejant pel teu veïnat
Em va semblar creuar-me amb els teus ulls dins mercat
Sé que no eres tu, però per un instant em vaig quedar
Pensant en què potser tu també em trobes mar enllà

Mai no he tornat al bar on vam triar no fer-nos grans
Parlant d'amors tan tendres que no semblaven ni reals
I ara no sé en qui penses quan la lluna veus brillar
O a qui truques quan tot falla i t'entren ganes de plorar

I no sabria dir-te que és el que més trobo a faltar
Si veure el teu somriure o passar el temps callats

I diuen que hi ha coses que no es poden reparar
Però un amic és un amic, i això ningú no ho trencarà