Fins que la mort ens separi

Va dir: sento ser un clixé, però em sap molt greu
Va somriure i va fer com si el món fos meu
I per un petit moment, envoltada de la gent
Comprant el pa em vaig sentir menys malament

Esquivant totes les bales del veïnat
I envejant tots els fantasmes del passat
En un reflex mig espantat, desafiant-me des del bar
Et veig a tu, criticant-me el pentinat

Les rimes d'aquells poemes que vas fer
I les notes de les cançons que mai van ser
Persegueixen a tothom que en algun lloc veu el teu nom
I es pregunten tot això quin sentit té

Avui les hores llargues no em fan por
Ni tampoc saber que mai res serà millor
I mentre em cordo les sabates amb les mans que et van tocar
Em ve a la ment que un dia d'agost vas ensopegar

I els innocents que voleu lluny
Amb tots els desitjos que ja són fum
Il·lumineu els errors d'aquest present
I compadiu els qui no fem res malament

A mi em sap greu haver marxat sense avisar
I deixar-te sola amb el que hagi de passar
Però silenci que m'envolta, i la pau que vull trobar
Es barallen com infants sota aquest blanc

Des d'aquí els vius em semblen tots iguals
Dissimulant perquè no es mostri què els fa mal
Avançant cap a un destí, que tristament m'arriba a mi
I malgastant tots els problemes del camí

Tots aquells dinars que vam cremar
Mentre amb birres construíem l'endemà
Encanten lliurement les parets del teu voltant
Quan te n'adones que jo mai no em faré gran

I fa gràcia que jo sempre havia pensat
Que em tocaria a mi ser el que marxa aviat
I mentre tu, a poc a poc, et refàs després del cop
Soc jo el que es queda aquí per sempre encallat

I els innocents que volem lluny
Amb tots els desitjos que ja són fum
Il·luminem tots els errors d'aquest present
I compadim els qui no feu res malament

I els innocents que volen lluny
Amb tots els desitjos que ja són fum
Il·luminen els errors d'aquest present
I compadeixen als que no fan res malament