La balada de la Marta i en Marc

Quan arriba el fred de mitjans de desembre
Recorda l'estiu de fa vint-i-tres anys
Quan encara amb cabell i setze primaveres
Amb la Marta fumant van aprendre a estimar

Però ja no recorda l'olor d'aquella merda
Que a casa la dona no li ha permès mai
I viu esperant que potser la Marta
Somiarà amb el petó que mai no va arribar

La Marta es renta la cara amb aquella mirada
Que fa quan es pensa que ningú no la veu
I mentre l'aigua freda li acarona les galtes
S'imagina amb el Marc passejant per la neu

Però de sobte una veu familiar i roncosa
La transporta de nou davant del mirall
I s'observa la cara i aquelles arrugues
Que igual que els seus dubtes, ja no marxaran mai

Preferirien no entendre tot allò que han entès
Que ni els anys sense veure's, ni els somnis per terra
Han pogut amb el pes
D'aquelles mirades que encara curen mals
Però a vegades hi ha històries
Que per molt que les pensis moren sense final

Un dimecres al súper dubtant entre cerveses
El Marc no esperava ensopegar amb el passat
Dos nens que es barallen i la mare que els crida
Té a la cara aquells ulls que ell mai no ha oblidat

I la Marta nerviosa dissimula les ganes
De deixar anar les bosses i fer cas al seu cor
Però li és tan difícil fer mal a qui estima
Que saluda amb la mà i s'aguanta el seu plor

Preferirien no entendre tot allò que han entès
Que ni els anys sense veure's, ni els somnis per terra
Han pogut amb el pes
D'aquelles mirades que encara curen mals
Però a vegades hi ha històries
Que per molt que les pensis moren sense final

Però a vegades hi ha històries
Que per por a ser imperfectes moren sense final