Orfeu I La Davallada Als Inferns

Potser caldria començar
Com esteu? Què heu sentit de mi?

O donar mostres de bondat
Devoció, dignitat

Però, magestat, si aquí he baixat
No és per convèncer-us amb encants

Que no duc més que la veritat
Que és tot el que ara us puc donar
I humilment ser sincer

Dins d'aquest cor meu
L'enyoro tant, la veig arreu
Queda terra erma on ja no hi és

I em vull desfer un cop més
Amb la seva olor, amb la seva veu
Sé que el seu delit no és pas aquí, no és en l'oblit, és prop de mi

Jo us ho prego... Jo us ho prego

Cel immens estès, el temps corbat, la pols d'estels
No em fa res ser tan petit si hi és

Dunes i desert, un món esclau, un món esquerp
I es veu tan bonic quan és amb mi

Prenc cada minut i si em dones ulls miro la llum
No soc d'aquest regne vinc de lluny

I he de tornar amb el meus
Creuar el lent riu contracorrent
I és favor diví que torni amb mi
Em sé el camí fins els confins