L'exprés

Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren.
El veien tan carregat de maletes,
que els feia pena explicar-li que allí no hi
havien hagut mai ni vies ni estació. Pere Calders

Assumint la ingratitud del que es sap prudent
Ha encabit algun jersei de més
La camisa de dormir
I també aquella de lli
Que és més fresca amb la calor i es veu mudat per sortir

La llibreta, el carregador, el raspall de dents
I al sarró per quan vol anar lleuger
Hi ha guardat llapis carbó
I a l'estoig algun color
Per si cal passar una llum pel sedàs de l'emoció

Però encara espera
Ningú solia dir-li quan passaria el tren
Que el veien tan carregat de maletes i amb tiquet
Que els hi feia pena
Potser va ser clemència, potser va ser el pudor
Però en aquell lloc no hi va haver mai ni vies ni cap estació

La mirada de la gent no inferia res
Cadascú tenia clar i entès
El seu pas, el seu camí
La manera i l'objectiu
Va esborrar tota expressió que el descobrís

I a la bassa dels minuts s'hi va acostumar
I una arenga interna es va aferrar
Al mal que no té remei
És millor posar-hi seny
Que després de tanta espera
Quin cabreig si quan marxés, llavors, passés

Però encara espera
Ningú solia dir-li quan passaria el tren
Que el veien tan carregat de maletes i amb tiquet
Que els hi feia pena
Potser va ser clemència, potser va ser el pudor
Però en aquell lloc no hi va haver mai ni vies ni cap estació

Però encara espera
Ningú solia dir-li quan passaria el tren
Que el veien tan carregat de maletes i amb tiquet
Que els hi feia pena
Potser va ser clemència, potser va ser el pudor
Però en aquell lloc no hi va haver mai ni vies ni cap estació



Credits
Writer(s): Pol Orobitg Bernades
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link