El Músic Brillant

Surt i ara ja faig tard
El vent glaçat que em reconeix la pell resseca
Pels matins que vaig llençar
Que em noto cansat
Aquell posat. Aquell parlar. M'obliden. Se'n van

Fuig, no torna amb els anys
La tremolor del meu desig i la fortuna dels guerrers
Que van davant dels homes covards
Aquells petons. Aquelles mans. Aquells mals de cap

I en el temps, que ho cura tot
Digueu-li on trobar-me, que sóc mortal
Que em té abandonat, que encara em fa mal
El destí que s'obre camí amb l'absència dels pares, el res infinit
Que els trobo a faltar

Tu... pensar-hi em fa por
Que t'apareguis del secret tossut que
Vaig guardar fa temps sota els llençols
Si era un error. O va ser sort. O és el record. Potser és amor

I la nit em troba el vi provant el silenci d'aquest sofà
I em va destrossant, però em calma la sang
La mentida d'un dolç verí que em torna la màgia
El somriure, el sentit o, al final, un descans

No em busqueu en el món Sóc el fantasma que m'espanta
Convertir-me a poc a poc quan es fa fosc. Espero el meu torn

I a la nit em troba el vi cantant sota el porxo de temps passats
LARALA LALA! Terrible i amarg
Melodies que hagués escrit si els déus no m'haguessin privat
El delit d'un músic brillant