Tu

Tu, que he parlat tants cops amb tu
Tu, que m'entens quan et dic tu
Digue'm que no tindré por
Digue'm que no que estaré sol
Quan arribi al vell bressol on res es mou i és tot fosc

Tu, que ets absent i també absurd
Tu, que és difícil sense tu
Digue'm que et tindré al davant
Que et podré agafar les mans
Quan arribi un vent del nord que ho glaci tot, també el cor

Tu, que ets discret i ets tossut
Tu, que t'he dubtat i t'he perdut
On bateguen les olors?
On s'esfuma l'escalfor
Quan retorna aquell retorn que sembla un pou sense fons?

Tu, que camino sempre amb tu
Tu, que no és clar que hi hagi algú
Quines notes sonaran?
Quins ulls verds em miraran
En els camps on pon el sol? Que vinguin, doncs, per si em dol

El repòs entre els àlbers
La quietud que es somou

Sé que acabar no és cap secret
I crec que només demanaré
Un verset en el sopar
Uns amics que aplaudiran
I els meandres, suau atzar, banyats de blanc per marxar

Deixo el torb, l'alegria, el desig, la cruor,... només m'enduc el Tu